Era el partit. Havíem de guanyar per assolir l’objectiu de l’ascens a primera divisió de juvenils i HEM GUANYAT. 3-1. Amb molt patiment com no podia ser d’una altra manera perquè vàrem haver de remuntar un 0-1 però també de la millor manera possible, amb tres gols en 30 minuts que resumeixen tota la capacitat de treball de l’equip i la seva aposta pel joc ofensiu, dinàmic, intens, vertical.

Us vull dir que escric aquesta crònica des d’un component molt emocional. Per tant, és possible que la subjectivitat estigui present en molta part de l’escrit. Com a coordinador de futbol del MONTESSORI PALAU GIRONA us asseguro que aconseguir aquest ascens amb la categoria juvenil és molt complicat. D’aquí el valor que se li ha de donar. I per damunt de tot, segueixo les promocions d´equips que ens segueixen i veig  que es van completant amb nens i nenes amb unes ganes enormes de competir al màxim nivell, estar a gust i passar-s’ho bé.

Perquè és complicat l’ascens? Perquè ens hem quedat sols en l’aposta pel valor formatiu de l’esport. Perquè els clubs confonen aquesta formació amb no poder guanyar i no la fan. Perquè els clubs volen guanyar a tota costa i nosaltres no. Perquè els clubs tracten a nens i nenes en edat de creixement com a petits professionals i s’obliden que tenen davant d’ells tot un ventall de possibilitats per fer-los desenvolupar una cultura esportiva que hauria de ser la base del futur. Perquè venen els clubs del voltant i s´emporten a jugadors formats en les nostres categories i seguim endavant. Perquè nosaltres acceptem a tothom, a tots els que volen provar i jugar a futbol. Perquè nosaltres no fem divisions per nivell, fem divisions per créixer. Perquè ens estimem molt el procés i no tant els resultats.

I tot i aquests perquès, HEM PUJAT. Això és el més difícil, complir tot el que hem escrit i després  sortir als camps i competir bé, tenir els equips preparats, entendre de futbol, saber guanyar i perdre i conèixer el COM es treballa el futbol.

En aquests ascens, primer de tot, vull donar les gràcies als veritables protagonistes.  ELS JUGADORS. 23 juvenils aquesta temporada. Quan ha acabat el partit amb la victòria i tots s’abraçaven  fent una pinya, posava la pell de gallina. Em permeto un gràcies especial per tots els que heu estat tota la vostra trajectòria al Montessori, per tot el que heu patit i perdut i per tot el que teniu ara. Sou un exemple a seguir.

En segon lloc, i espero que els pares m’ho permetin, vull donar les gràcies al nostre entrenador en Paco Ruiz. En Paco va començar el projecte ara fa tres temporades i des de bon principi va tenir clar que el treball era a llarg plaç. La seva gestió del grup i el seu coneixement profund del que necessitava l’equip en cada temporada ha fet que aconseguís un grup humà i esportiu increïble. En tots els sentits. En comportament impecable en els partits i els camps, amb els rivals, l’àrbitre. I per descomptat en les seves ganes de guanyar i d’anar a buscar els partits. Això és l’esport.

En tercer lloc, vull donar les gràcies als pares dels jugadors. Alguns de vosaltres fa moltes temporades que ens coneixem i ja sabeu com funciona la nostra estructura de club i de futbol. Esperem poder seguir millorant però us vull donar les gràcies per confiar en nosaltres i en els nostres entrenadors, i per seguir-nos durant anys tant difícils de derrotes com vàrem passar. Aquí estem, aquí hem arribat, i recordar aquest final de trajectòria a l’Escola amb aquest ascens de Juvenils és per sentir-vos orgullosos dels vostres fills.

En quart lloc, no puc deixar de donar les gràcies a l’equip d’entrenadors que tenim al MONTESSORI PALAU GIRONA. Per tot el treball que esteu fent que aporta un valor molt gran a l’Escola i als jugadors en el seu procés formatiu.

En cinquè lloc, les gràcies al Club, a la seva coordinadora general i presidenta per deixar-nos treballar tranquils i confiar en les nostres possibilitats.

Repeteixo. HEM PUJAT A PRIMERA DIVISIÓ DE JUVENILS. Hem fet història.

Aquí teniu els nostres herois

Miquel Oró Casanovas