El seu text, titulat ´Amén´, s’ha endut el millor premi de la dissetena edició entre més de 2.344 històries publicades i que ha comptat amb la participació de 4.705 alumnes. El jurat va considerar que la història mereixia el primer premi perquè el seu relat «t’agafa i no et deixa anar. Un relat d’una maduresa excepcional, que remou, emociona i perdura en la memòria. Destaca per l’originalitat de la seva estructura, que revisa i subverteix la tradició per acostar-la a la intimitat, i pel seu estil marcadament definit i propi. Una veu molt prometedora».

A continuació us compartim com ha viscut l’Estrella el seu procés creatiu:

Just abans de l’estiu, un molt bon amic meu es va suïcidar. Aquest fet em va inundar de sensacions i sentiments durant totes les vacances que vaig canalitzar sobretot escrivint-li cartes. Cartes de tota mena on li explicava el que m’anava passant, com em sentia i què me’l recordava.

Un dia de principis de curs vaig decidir rellegir-me totes les cartes que li havia anat escrivint. Em va sorprendre que la visió que tenia de la mort i la perspectiva amb què veia el seu suïcidi haguessin canviat tant en només uns mesos.

Vaig pensar que era molt bonic que tota aquesta trajectòria que havia viscut hagués quedat escrita. Alhora, se’m va ocórrer que, ara que tenia els pensaments una mica més ordenats i la ferida no era tan recent, m’agradaria poder tornar a repetir aquest exercici amb mi mateixa de reescriure els sentiments i teories que havien anat progressant.

Quan l’organització del concurs literari AMIC-Ficcions va treure els cinc possibles principis amb què podem començar a redactar els relats, vaig pensar que n’hi havia un que m’encaixava amb la història que volia escriure: una història que tractés de dues vides que s’havien trobat i d’una mort, però també d’aquest procés de dol del qual parlava. Un procés ple de sentiments i reflexions que volia que, d’alguna manera, quedessin plasmades en algun lloc.

Per donar la sensació d’aquest transcurs del dol en el temps, vaig decidir que cadascun dels tres capítols representés que havia estat escrit amb uns mesos de distància l’un de l’altre. Això em va permetre poder escriure la història des de tres punts de vista diferents, amb records variats i preguntes cada vegada més complexes al principi sobre la mort que més endavant també acaben comportant que sorgeixin qüestions sobre la vida.

Vaig decidir que el fil conductor responsable, també, de representar el pas del temps, fossin tres misses. Vaig buscar en quines parts es dividia una missa i què es deia en cadascuna. Així, la protagonista escriu el que pensa mirant la nau de les misses en què es troba en aquestes tres situacions: la missa del funeral de l’amic, la missa del Gall i la missa de Pasqua.

Estrella Bosch Capdeferro, de 1r de Batxillerat B